Substància inmateria

És difícil no caure en aquella substància inmateria que suposa que forma una il·lusió. Aqueix sentiment que és com un embaràs no desitjat, que no vols que hi estiga, que no tinga que arribar al clímax on pots ser colmat de felicitat o pots ser espentat a la gran caiguda de la teua pròpia muntanya. 

Com has de reaccionar quan ja hi és massa tard? Quan la decepció explota en la teua cara i tota la xarxa de substància inmateria comença a relliscar per les teues galtes transformada en llàgrimes salades, quan et ve a la memoria una vegada rere l'altra la magnífica frase que sempre et repetien quan eres petita:

QUI JUGA EN FOC, ES CREMA

I això et destrueix