No saps quant t'enyoro.
Somric inconscientment quan recordo els calfreds que sempre em provoques. Quan en un somriure teu, fas que tot torni a estar al seu lloc, tranquil, despreocupat, feliç.
Una volta més i l'emoció s'apodera de nosaltres, aqueixa mirada, el suau tacte de les nostres mans i els teus llavis recorrent a poc a poc i com tu vols el meu coll.
Tanco els ulls i et veig una altra volta, al meu davant, agafant-me per la cintura i somrient.
Ho has canviat tot... la manera en que mirava la vida, la búsqueda incansable de l'explicació al perquè de les coses va quedar reemplaçat quan tu em vas ensenyar a disfrutar cada segon al teu costat, d'aprofitar tots els minuts que la vida ens regala junts.
Simplement tu ets qui em va agafar-me les coses amb força i energia, per seguir lluitant, per seguir avançant.
Simplement tu ets tot allò a que dono gràcies.