No sabia com havia pogut arribar fins aquell extrem. Es feia l'adormit mentre ella anava vestint-se poc a poc.
Mai s'havia adonat de com li agradaven aquells rínxols daurats que li caien per les espatlles, tan suaus i tan ven definits, caien com una cascada pel seu càlid cos de nineta i ell se n'havia aprofitat tantes vegades...
Havia estat tant ignorant per no saber veure tot allò que amagava la noia que una vegada més, anava a sortir del seu llit en silènci i sense dirigir-li una última mirada. En realitat a ell, li importava massa.
No ho volia admetre, poc a poc li havia anat agafat apreci i cada vegada desitjava més saber tot el que pensava ella. Tot havia començat com un joc... un joc de foc que no hauria d'haver començat... però ho va fer, sense saber ven bé perquè.