Li sorprenia de sobremanera el seu retorn, com sempre, una i una altra volta. Ho anel·lava i potser era aquest mateix anel el que feia que ella tornés a fer cap al mig del seus braços.
Li ho feia passar malament, promeses que mai complia i dies i dies sense donar noticies de vida i tan sols li feia falta un Hola nena per a saber que ella tornava a estar als seus peus com sempre. Volia saber-ho i no ho volia.
L'estimava però no volia. Ella no l'estimava, però sempre retornava. Per què? Aquesta pregunta era la que sempre li rondinava pel cap. Com seria aquella vegada? El besaria només arribar? Li treuria la roba en un atac ferotge de sentir-se deborada? Què faria aquesta vegada?
Desitjava canviar tot això, volia fer coses de parella, veure una pel·lícula al sofà i junts, recolzants un a sobre de l'altre i gaudir simplement de la companyia. Anar un dia a la platja o a sopar en algun restaurant. Volia traure-la a ballar però ella sempre es negava. Fins i tot arribava a molestar-se algunes voltes perquè sempre que es vèien acabaven igual.
Algun dia tot això s'acabaria i n'era massa conscient però no podia evitar-ho. Volia estar en ella quan se sentia sol, volia que fos ella qui l'abracés i li diguera que per sempre tot estaria bé, que ella romandria al seu costat. L'amor l'estava tornant babau... però tot i això, desitjava el seu retorn com cap altra volta.