Maijo
per en 27 Setembre 2012
716 Vistes

I de sobte tot es torna estrany. Els petons, les caricies, fins i tot, la forma en què us mireu. Es torna diferent i no saps perquè. Et perds, corres, intentes fugir però no trobes refugi enlloc.

 

Crides, plores, caus... i no pots aixecar-te de cap de les maneres. Creus que ha arribat aquell moment tràgic. El vostre moment de transició. Deixeu de ser aquells dos amics i comencen els sentiments on tan sols donen peu a dos opcions.

 

No en vols cap d'aquestes i tornes a fugir i a cridar i tornes a caure i et poses a plorar. 

 

No vols però vols tornar.

 

Vols però no deus.

 

No deus però ho desitges.

 

I què en fas d'aquest desig?

 

L'intentes ofegar però sap nadar millor que tu i és finalment qui et salva.

 

 

 

 

I ara què en farem? Us pregunteu...

Publicat a: Personal