Maijo
per en 27 Novembre 2012
874 Vistes

Tothom promet milers de coses al llarg de la seva vida. Sorprén la manera en que s'estableix una mena de contracte en el que es signen la creació de sentiment que poseeixen un poder incalculablement gran.

 

Hi han diferents tipus de promeses. Algunes poden fer que el cor se'ns pari d'emoció, d'alegria, de goig, de felicitat pura. Però també existeixen les promeses amb un costat obscur, temerari, que ens claven al lloc deixant que la por ens paralitze i que de dins nostre emani un fred que no podem apagar, ni tan sols estant al lloc més calorós que hi puga existir.

 

Algunes persones ho fan molt fàcil. Fan les seues promeses una oració més pronunciada enmig dels seus llavis: Jo t'ho promet. A tu.  Això suposa que ho ha de complir però les promeses, malauradament, no sempre es complixen.

 

Poden ser promeses fàcils o també difícils, però rere una gran nit d'insomni i d'una gran activitat de corrents de pensaments, he arribat a una conclusió sobre les promeses. Aquesta no és sorprenent ni molt menys, però segueix fent que em qüestini moltes més coses.

 

Les més difícils de mantindre i de complir són les promeses que ens fem a nosaltres mateixos. Per què donem menys valor a les nostres pròpies promeses que a les que fem a les altres persones? La percepció de la decepció cap a un mateix és diferent a la percepció de la decepció que podem ocasionar a les altres persones?

Se'ns fa més difícil observar i sentir la decepció per una promesa incomplida que si som nosaltres mateixos qui la trenquem. Però tot i això, crec que és molt important aconseguir complir les promeses que fem i que ens fem. De la mateixa manera que dues persones quan declaren els seus vots. Es prometen cuidar-se, estimar-se, estar en els moments d'alegria i de tristor, en la salut i en l'enfermetat.

 

Jo avui, m'adono que necessito prometre'm uns valors, en els que dipositaré esperances, il·lusions i esforços.

 

Em promet a mi mateixa que cada dia m'estimaré, per molt que haja fet alguna cosa indeguda, per molt que em senti lletja i estiga trista.


Em promet que intentaré afrontar els problemes amb un somriure a la boca, veient-los com una nova oportunitat de superar-me.


Em promet que lluitaré amb el que faça falta per aconseguir els meus somnis.


I em promet, que no tornaré a deixar que algú em faci sentir petita i insignificant al seu costat.

Publicat a: Personal