Perduda en mig d'un huracà de sensacions i sentiments. Giravolten cada cop a una velocitat més i més gran, aconseguint que se'm faça difícil mantindre'm en peu, al menys emocionalment parlant. La incomprensió d'unes paraules que van fer-me trontollar de desesperació, deixant-me freda com una estatua, inmutable, inmóvil, sumida en el més obscur recòndit d'un pedestal amagat en un vell parc de la eternitat.
No estic segura, no tinc clar el que ha de passar ara. Tinc por. Por de que tot torne a començar, de que la preocupació es transforme per colpa del que no vull acceptar. Fa temps, massa temps que ho amago, que intento acabar-ho sense que aconseguixca sortir a la superfície de mi, sense posar nom a allò que si que en té.
Fa massa temps que ho sóc. Sóc un joguet que es deixa acariciar per unes mans que tampoc van més enllà. Un joguet que es deixa seduir i és abandonat a la primera de canvi. Un joguet que no diu res per por al que puga passar si cobra vida i diu tot el que pensa. Un joguet al que quan li couen els ulls fuig de la gent i s'amaga dins d'un llit massa gran per a ell. Ho sóc.
Deixo que m'abandoni, que m'agafe de la mà quan estic passetjant, que m'abrace i es quede quiet amb mi enmig dels seus braços. Deixo que se'n vaja i torne amb el perfum de noia impregnat a la pell... i el perdono.
Perdono que em faça sofrir, que se'n vaja i torne en el somriure a la boca. Perdono que jugue en mi, que disfrute tocant-me com mai li he deixat fer-ho a ningú. Perdono que m'utilitze per a quan a ell li semble oportú. Però no puc perdonar que en siga conscient i ho continue fent.
Però ja és hora de que tot això acabi. De que aquest joguet cobre vida i comence a lluitar per abandonar la dependència d'un cos, d'unes mans que a part de tocar-la a ella toquen a moltes més, inconscientment semblants a ella mateixa.
Ja és hora d'acceptar que l'amor et torna idiota, que per molt que lluites t'acabarà fent mal, que els princeps blaus no existeixen, que em converteix en un ser inanimat, sense personalitat quan està amb mi. Que per molt que ho intente no sé com sortir-me'n però ho he de fer.
Que potser, haja arribat l'hora de fer el que mai haguera volgut fer.