L'obscuritat regnava en aquell diminut espai. Els murs de contenció en que s'havia convertit el seu propi cos l'estaven ofegant. Lluitava per sortir, per trencar-los. Lluitava per trobar la llum que un dia va tindre.
Callava alimentant les rancúnies, les pors i els malsons i era incapaç de fer mal a algú perqué tot se'l feia a ella mateixa.
Fins un dia, era un dia qualsevol, sense res especial, sense la gota que fa rebosar el got. Va trobar una xicoteta esquerda en aquells murs. Una esquerda d'esperança. Creia que era tot el que necessitava per seguir endavant però no seria tan fàcil. L'obscuritat li posava trampes, intentava tornar a tancar-la en els seus confins torturant-la amb records, llàgrimes que trepitjaven els somriures i problemes que aplastaven la seua voluntat.
Sols tenia que aconseguir arribar a l'esquerda, li faltaven a penes uns pocs metres. Era forta, ho podia fer i només seria la fi per a un nou principi.
La llum ja s'havia filtrat entre aquells murs però tot era qüestió de temps... temps per a tornar a ser llum.
