Tenia aquella curiosa mania de tancar els ulls quan començava a mirar-la. Els premia fortament i reia com una boja, i, sense obrir les seues dues finestres, em besava. Tenia el seu encant que ho fes cada cop que la contemplava.
Tantes voltes li ho vaig veure fer que finalment, vaig aprendre a contemplar-la en els ulls tancats. Havia aprés a conéixer el seu cos pel tacte i sense adonar-nos, deixàvem que tots els altres sentits cobresen força. El tacte es potenciava i l'aroma dels nostres cosos flotava com un perfum que ens envoltava.
M'agradava la seua mania de voler parèixer sempre més jove del que realment era. No havia perdut la frescor de la infantesa. I a voltes semblava una xiqueta malcriada amb una única intenció: que la perseguís per acabar amb la seua rendició al llit somrient i un cabàs ple de dolços besos.
M'estava enamorant d'ella...
- M'encantes.
- Tot això són manies. - em contestà tornant a còrrer.
