No soportes aquesta sensació que una volta rere l'altra es repeteix sense que tu facis res per canviar-ho. Has de prendre una decisió i el que és més important, mantindre-la. Vols però no vols. Ho desitges però no vols desitjar-ho. T'ho deus però creus que no ets capaç.
Esperances truncades per algú a qui no deuries esperar. Sentiment de tristor quan la realitat cau sobre tu com un gran poal d'aigua freda, que et gela fins al més fons de la teva ànima, intentant purificar-te, limpiar-te. Intentant que obris els ulls i toques amb els peus al terra.
Incongruència propiciada per tu mateixa, fer cas al cap o fer cas a aquell que esperaves silenciar fins que estigueres segura que el dolor no poguera malmetre'l. La teva falta d'experiència. la teva joventut, el no saber com reaccionar o com afrontar certes situacions et taladra el cap. Intentes ofegar tots els pensaments que t'afonen cap un forat obscur i busques desesperadament la llum que et retorne al teu lloc feliç.
Aquest lloc feliç et dóna pau, és blanc i pur. La música t'acarona els cabells mentre que la llum t'acaricia suament tot el cos, fent-te sentir estimada i sense cap prejudici ni remordiment sobre tu mateixa. Fent que el fred no existixca, que tota tu sigues un ésser càlid, dolç. És l'estat més pur i feliç que mai pots arribar a aconseguir.
L'anyorança d'aquest estat idílic et trastorna. Vols arribar-hi però primer has d'aconseguir prendre la decisió que fa massa temps hauries hagut de prendre. Vas aconseguir-ho durant un temps però el pitjor de tot, és que no ho estaves fent per tu mateixa. T'ho deus... ho necessites. Ja no és una opció.
S'ha de posar fi