No m'importa on ni quan, ni tampoc de quina manera. Tan sols vull fugir de mi mateixa per no recordar la manera en què em vaig sentir la primera volta que m'agafares per la cintura, per no recordar que em sentia tan estúpidament feliç d'aquella manera.
No vull que tot seguisca endavant, no vull que em comencen a brillar els ulls quan pensi en tu, no vull despertar-me amb un somriure a la boca per culpa teua, no vull que arregles tot un mal dia només perquè m'hagis parlat.
No vull que desitge bojament que una volta més m'apropes al teu cos somrient, no vull que em facis sentir especial quan estiguem mirant els estels, no vull que m'abracis quan tinga fred, no vull sentir que tot s'esfuma quan em mires amb els teus ulls castanys.
No vull que em digues què és la cosa que més t'agrada de mi quan t'estiga contant el què estic pensant. No vull que acabes fent-me plorar de riure quan l'única cosa que m'apetix és xillar de ràbia.
No vull que facis tonteries per a que m'adone que hi ets a prop meu, no vull que em facis sentir malament quan et dic que vull conèixer altres nois. No vull que m'acabis posant entre l'espasa i la pared sempre que a tu et doni la gana. No vull que sempre tinga que estar disponible per a quan em necessites i que tu mai ho estigues quan et necessiti jo.
No vull que et posis gelòs quan m'abraço a un altre noi, ni quan parli amb ell, ni quan estiga ballant amb més gent. No vull que com a revenja em diguis que ets lliure de fer el que vullguis.
No vull sentir-me bé quan m'agafis de la mà, no vull sentir-me nerviosa quan comencis a apartar els meus cabells, no vull començar a tremolar quan els teus llavis acaricien part del meu coll.
No vull notar que els peus es separen del sòl quan estàs a punt de besar-me...
Vull oblidar-me de tu, de tot el que coneixes i que no coneixes de mi.
Vull desaparèixer de la teua vida...