Sempre hi ha alguna frase maleïda, que ens molesta només escoltar-la, ja vaja dirigida a nosaltres mateixos o a una altra persona. No fa massa temps que la maleïda frase va repetint-se una vegada cada poc dirigida a mi i sincerament, i perdó per la paraula, em cabreja.
Et mereixes algú millor.
L'odie. Odie aquesta frase. Odie aquest conjunt de paraules en sí, en el seu tot, en el que representen. Qui cony determina el que es mereix algú? Qui decideix que té el dret de dir que algú altre es mereix alguna cosa millor o alguna cosa pitjor? Què és el que ens mereixem?
Ho porto pensant fa molt, molt de temps. No és la primera volta que quan les coses canvien m'ho diuen: No et poses trista, saps que et mereixes algú millor que jo. Però ningú em pregunta si vull alguna cosa que no em merec. Potser merec més, o potser menys. Però, i si el que jo vull és justament això? Qué passa si la meua decissió és no seguir buscant i acceptar això que em fa feliç a la seua manera encara que no siga el que em merec?
Em frustra. M'enfada. Em cabreja que la gent prenga les decissions per mi, que decidisca sense tindre en compte la meua opinió. Odie que la por guanye i que se menge totes les esperances. Que no s'intente seguir lluitant.
Odie escoltar dels seus llavis aquesta maleïda frase: Maijo, saps que et mereixes algú molt millor que jo.