No s'escoltava res més que el tic tac d'un vell rellotge de pared. Estava assegut a la butaca pensant en el desastre de la meva vida quan de sobte uns copets curts i frescos van sonar provinents de l'altra part de la meva porta. No esperava a ningú però potser, per alguna estranya raó, algú em necessitava. Em va costar decidir-me a alçar-me del cómode moble però finalment ho vaig fer. Mai m'arrepentiré d'aquesta aparent inútil decissió.
Darrere la porta va aparèixer aquell petit cos, fràgil i delicat. No em va donar temps a res quan ella ja s'havia tirat cap a mi i m'abraçà. Fort. Com si jo fóra el pilar ferm i amb aquell gest tot deixara de trontollar.
La seva roba estava xopa, els seus preciosos ulls estaven amerats de llàgrimes que relliscaven sense control cara avall i ella m'estrenyia contra el seu cos, intentant evadir-se de tot allò que li estava passant pel cap i que jo no tenia ni idea del què era. Li preguntava què li passava però ella no aconseguia dir-me res.
No recordo quanta estona vam estar abraçats al costat de la porta...només recordo que quan vaig sentir que la seva respiració es tranquil·litzava, vaig sentar-la en la butaca que havia estat asegut i vaig portar-li una camiseta per a que es llevés aquella roba i un got d'aigua.
- Puc quedar-me aquesta nit amb tu? - va dir-me en un fil de veu.
- Clar, no et preocupis...
Va llevar-se ràpidament els texans i la camiseta i se'n va anar directament cap al meu llit. Estava un poc indecís, però vaig anar darrera d'ella. Vaig recolzar-me al llit i ella va apoyar el seu cap en el meu pit i al poc temps, va quedar-se dormida. Vaig posar el meu braç per sobre dels seus muscles per acostar-la més a mi, de manera que la meva mà parés justament a la seva cintura.
Poc a poc anava recobrant la calentor, estava molt freda quan havia arribat.
Veure-la com dormia tan tranquil·la m'estava tornant boig, em torturava, em suposava un sacrifici inmens tindre-la al meu pit i no poder-la besar. No poder fer res per protegir-la sempre de qualsevol dolor... vaig començar a jugar amb els seus dits, passant un per un i cada cop se'm feia més difícil fer callar el meu pensament.
Es va estrémer algunes voltes, i cada cop que ho feia, s'apretava més fort contra mi i jo l'estrenyia més fort per la cintura. Com si d'alguna manera, apropar-la a mi pogués llevar-li tot allò que li havia fet plorar d'aquella manera....
Aquella nit va refermar allò que jo no volia... els sentiments.