Maijo
per en 10 D'octubre 2011
1,204 Vistes

L'havia agafada per l'espatlla... ella ni s'ho esperava que hi era tan a prop. Es va endur un bon ensurt.

Les mans a la cintura, fent-la la meua bonica presa i llavors, tendrament, li vaig apartar aquells cabells que em tornaven boig. El seu coll va quedar nu a l'avast de la meua boca impacient i ja tot va seguir conduit per la màgia del moment. No podia creure'm que cada cop volgués tindre-la més al meu costat.

 

M'encanta mossegar-li suaument el coll, prop del lòbul de l'orella i notar com un agradable calfred l'estremeix. Ella sempre somriu. Aquell dia, es va girar. Normalment, mai ho feia, deixava que jo fes el que volgués amb el seu cos, sense importar-li res...es deixava endur.  Aquell dia es va girar i m'agafà de les mans. Estava sorprés, no savia què anava a fer llavors i ella va dirigir-me uns grans ulls verds. En realitat, mai m'havia fixat de quin color tenia els ulls, sempre hi havia anat per feina quan la buscava. No volia entreteniments fora de lloc ni que hi aparegueren uns sentiments diferents dels puraments bàsics.

 

Li brillaven i no savia que fer... què significava allò? Intentava soltar-me de les seues mans per seguir a la meua però ella no em deixava. M'obligava a mirar-la als ulls i llavors em va dir:

- T'estimo

 

Vaig quedar-me quiet, com una pedra, sense saber com reaccionar... allò no havia hagut d'acabar així... aqueixos sentiments no debien d'haver aparegut... però ja era massa tard.

Publicat a: Personal
Ness
Escrius molt bé, Felicitats!
10 D'octubre 2011