No sé perquè mai ho havíem provat a la banyera fins aquell dia. Ho havíem provat en tots els llocs que se'ns van ocòrrer: al terra vora la llar, al mig del camp, a la cuina, al menjador, a la taula de l'escriptori, als sofàs, contra la pared, a sobre la llavadora... i mai ho havíem provat a la banyera.
Va ser una experiència que estic més que segur que mai oblidaré, com cada cop que vaig convertir-me en amo i senyor del seu cos. La meua desaparició no va servir per a que els meus sentiments s'apagaren, sinó ven bé al contrari, van tornar més carregats de foc i ganes.
Ganes de menjar-me-la tota, sense deixar-me ni un racó per on passar els meus llavis delerosos. Ganes de sentir el seu alè mig trencat per la meua culpa, de sentir com s'ofegava cada vegada que entrava a més dins d'ella.
Els xorrolls d'aigua relliscaven el seu cos aball... era una visió realment plaentera. Semblava tan dèbil, tan fràgil... i de sobte ho vaig sentir.
Aquell dia, seria l'última volta que la voria.
Ja no hi haurien més somriures...
Ja no hi haurien més petons...
Ja no hi hauria més vida